Història, llengua i presència amaziga a Catalunya
Els Amazics: un poble tan proper i tan desconegut
«Amazic» vol dir «ésser lliure». Un nom que resumeix la llarga resistència d'un poble que porta més de 10.000 anys habitant el nord d'Àfrica, i que, malgrat tot, continua sent gairebé invisible a la consciència col·lectiva.
Qui són els amazics?
Els amazics, també coneguts amb el terme pejoratiu berbers, són el poble autòcton que habitava, i que continua habitant, la riba sud de la Mediterrània. Hi ha constància de la seva presència al nord d'Àfrica des de fa més de 10.000 anys, ocupant de manera dispersa i discontínua una vasta extensió de territori que va des de les regions situades a l'oest d'Egipte fins a l'Atlàntic, amb els extrems a les illes Canàries i a l'oasi de Siwa, i des del Mediterrani fins al Sahel. Aquest territori és conegut com a Tamazgha, país dels amazics.
Per què no dir «berber»?
La paraula «berber», tot i que molt estesa, és aliena a la llengua amaziga original. Molts amazics la consideren despectiva: fa referència, entre altres coses, a la idea de «salvatge», «bàrbar», «qui no sap parlar». La denominació correcta i pròpia és amazic (en plural, amazics), i el seu territori, Tamazgha.
La seva llengua, l'amazic, pertany a la família afroasiàtica. És un idioma sense estandarditzar que, malgrat la inexistència de censos lingüístics fiables, s'estima que parlen més de 20 milions de persones entre el nord d'Àfrica —principalment al Marroc i a Algèria— i la diàspora.
Una història de conquestes i resistència
Des del punt de vista polític, les terres de la Tamazgha han estat dominades per diferents colonitzadors des de l'antiguitat: grecs, fenicis, romans, vàndals i bizantins. Posteriorment, en època medieval, van arribar els àrabs, i en l'era moderna, els otomans, els francesos, els italians i els espanyols van completar una llarga cadena de dominacions externes.
Com a conseqüència d'aquesta història plena de conquestes i de segles d'arabització, bona part dels habitants de la Tamazgha històrica no ha preservat la seva herència cultural i lingüística amaziga, i s'identifiquen com a àrabs malgrat el seu origen ètnic i/o que conservin costums, hàbits i rituals amazics.
L'estatus actual de la llengua
L'amazic és marginat per part de tots els estats on es parla, malgrat els canvis legals recents al Marroc i Algèria, on se li ha atorgat estatus de llengua oficial. A la pràctica, l'àrab continua sent la llengua dominant, i els governs nord-africans han relegat durant dècades l'idioma amazic a un àmbit d'ús limitat i marginat, associant-lo sovint amb el separatisme.
La relació entre el poble català i els amazics nord-africans es remunta a èpoques antigues. La distància escassa entre les dues ribes de la Mediterrània va facilitar el contacte i el trànsit de les persones d'una banda a l'altra de manera freqüent. Per tant, no és gens estrany que certs personatges i fets històrics rellevants hagin estat compartits.
Més recentment, els amazics comencen a formar part de la realitat catalana a partir dels anys seixanta del segle XX, quan arriba la primera immigració nord-africana important. Procedien principalment del Rif (nord del Marroc) i s'establiren sobretot a la comarca d'Osona. Amb els anys, ha anat augmentant el nombre de persones de la comunitat amaziga a Catalunya i s'han anat diversificant els llocs de procedència.
Avui, la població amazigòfona es troba per tota la geografia catalana, amb una marcada tendència a la concentració: a Osona, al Maresme i a l'Empordà prevalen àmpliament els amazics rifenys, mentre que a nuclis com Sabadell, Cornellà de Llobregat i Tortosa prevalen els amazics del sud-est del Marroc.
Una invisibilitat amb conseqüències reals
Un desconeixement d'aquesta realitat ha fet que el col·lectiu d'origen amazic fos invisible durant força temps, i que es considerés l'àrab com l'única llengua de la població nord-africana. Aquesta invisibilitat va suposar i suposa, a la pràctica, alguns errors de les institucions i l'administració catalanes.
Un exemple paradigmàtic és la contractació de mediadors arabòfons que utilitzaven l'àrab amb una població que, de vegades, ni tan sols entén aquesta llengua. Un altre és la promoció exclusiva de l'ensenyament de l'àrab com a única llengua materna dels catalans d'origen marroquí, quan per a molts d'ells la llengua materna és l'amazic.
Presència i reconeixement
A escala internacional, el Congrés Mundial Amazic és l'entitat de referència per a la defensa dels drets del poble amazic. A França, l'Associació Tamazgha fa una tasca important de difusió cultural. A Catalunya, la institució de referència és la Casa Amaziga de Catalunya, que treballa per fer visible aquesta comunitat i reivindicar els seus drets.
.png)
Article elaborat a partir del tríptic «Els amazics. Un poble tan proper i tan desconegut», editat per la Casa Amaziga de Catalunya amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
.JPG)
.jpeg)
